Fauna - Aus - Trencalòs (Gypaetus barbatus)

És una de les espècies més emblemàtiques de la nostra alta muntanya, tant per la seva espectacularitat com pel fet de ser una de les espècies més rares a l'Europa occidental, i per haver desaparegut de totes les serralades ibèriques exceptuant els Pirineus. S'alimenta, com el seu nom indica, de restes d'ossos de bestiar, sigui d'isards o de bestiar domèstic, que cerca sobrevolant basts territoris de prats alpins. Les parelles reproductores ocupen grans territoris que sobrepassen els àmbits de la comarca. L'evolució de l'espècie en l'àmbit dels Pirineus orientals ha tendit a millorar en els darrers 30 anys, s'ha tornat a reproduir en l'àmbit del Cadí-Moixeró, d'on havia desaparegut, incrementat gradualment el nombre d'observacions tant d'adults com d'immaturs.

Àguila daurada (Aquila chrysaetos)

Aquest gran rapinyaire és sedentari a l'Alt Berguedà, on hi trobem entre 4 i 5 parelles, que habiten en part a la comarca i en part a l'Alt Urgell i al Solsonès. L'extensió dels territoris de cria és de més de 100 quilòmetres quadrats. En alguns seguiments realitzats s'ha vist que l'èxit reproductor és baix i rarament tenen més d'un poll, probablement per la baixa disponibilitat de recursos alimentaris de l'àrea. L'existència d'un nombre de parelles estable des de fa 20 anys es pot interpretar com que ja s'ha arribat a un equilibri entre el volum de població i la disponibilitat de recursos. No sembla que es vegin condicionades directament per la influència humana si no únicament per la disponibilitat d'aliment.

Aguila calçada (Hieraetus pennatus)

Aquesta espècie ocupa el Berguedà des de temps poc reculats, doncs és a partir de l'any 1995, en què es confirma l'establiment d'una primera parella, seguint una clara expansió cap a l'est. Amb el pas dels anys ha experimentat una consolidació de la població, amb un clar increment. Habita en ambients diversos des de mosaics de conreus, àrees boscoses dominades per pinassa i conreus abandonats, en l'àmbit del Baix Berguedà, on s'ha vist niant a tant sols 450 m d'altitud. En altres indrets nia en zones més forestals entorn dels 1000 m d'alçada, la qual cosa ens permet concloure que no té unes grans exigències ecològiques. Fa presència a la comarca des d'inicis d'abril, i les darreres cites són de finals d'agost, moment en què deuen iniciar la migració cap a les àrees d'hivernada.

Àguila marcenca (Circaetus gallicus)

Aquest rapinyaire estival especialitzat en la presa de serps i llangardaixos, tot i que també pot caçar amfibis i micromamífers, arriba a casa nostre a partir del mes de març, tal i com indica el seu nom popular. El fet d'alimentar-se principalment de rèptils condiciona que, dins dels seus territoris de cria, hi hagi necessàriament àrees obertes on pugui caçar, i també àrees boscoses tranquil·les on pugui nidificar. És present pràcticament arreu del Berguedà, únicament defugint de les grans superfícies cultivades i les àrees urbanes. Aproximadament hi ha localitzades unes 12 parelles reproductores.

Aligot (Buteo buteo)

En els darrers anys ha esdevingut el rapinyaire més abundant i fàcil d'observar, ocupant tota la comarca. Habita paisatges amb espais oberts per caçar i petits retalls forestals per a criar. Les densitats més altes les situem en les àrees obertes entorn els sectors agrícoles del Baix Berguedà. A l'Alt Berguedà hi seria menys abundant en bona part per la manca d'espais oberts on caçar. La població nidificant es considera que deu ser força sedentària. Hem de destacar en les àrees obertes del Baix Berguedà un gran increment de densitats durant l'hivern per l'arribada d'un gran nombre de migradors hivernants, així com també pel descens d'individus residents de les zones més altes. En les àrees calcinades l'any 1994 s'ha incrementat clarament el nombre d'aligots, segurament beneficiats per la obertura d'espais que els ha proporcionat un major nombre de territoris de caça.

Aligot vesper (Pernis apivorus)

A casa nostre és un rapinyaire estival, que habita preferentment en boscos de caducifolis, tot i que es distribueix arreu de les diferents àrees forestals de l'Alt Berguedà. La seva presència com a nidificant va lligada a la presència de rouredes i fagedes, raó per la qual bona part de les parelles es situen en el sector nord-oriental de la comarca. Ocasionalment se l'ha vist nidificant en pinedes de pinassa en ambients més baixos. A l'any 1999 s'estimava el nombre de parelles reproductores entre 14 i 16. És la espècie de rapinyaire més abundant com a migrant al Berguedà, amb algunes observacions de més de 100 individus en migració primaveral.

Esparver (Accipiter nisus)

Petit rapinyaire majoritàriament sedentari que es troba ben distribuït per tota la comarca, on ocupa tot tipus de masses forestals des de la terra baixa fins a l'estatge subalpí. De ben segur que al Baix Berguedà les poblacions es van veure fortament afectades pels incendis forestals de 1994. A l'Alt Berguedà s'estima que hi ha una densitat de parelles notable. Fora de l'època de cria és més fàcil observar-los caçant fora del bosc, especialment durant la tardor i hivern, quan sovintegen a les àrees obertes cultivades on depreden petits moixons.

Astor (Accipiter gentilis)

És una espècie típicament sedentària, i que sovint passa desapercebuda doncs habita sobretot ambients forestals. L'hàbitat òptim per aquest rapinyaire el constitueixen les extenses pinedes de pi roig, que s'estenen per la meitat nord del Berguedà. També el trobem en pinedes de pinassa, en sectors del Baix Berguedà, on de ben segur es va veure molt afectat pels incendis forestals de l'any 1994, que comportaren la desaparició d'un bon nombre de parelles reproductores. En aquest sector de la comarca únicament ocupa retalls que tinguin una certa extensió.