Rutes - Rutes - Ruta dels rasos de Peguera

• Accés: Sortida des del santuari de Corbera. S'arriba per la carretera de Berga als rasos de Peguera (BV-4243) fins al trencall d'Espinalbet, després agafem el trencall que porta al Santuari de la Mare de Déu de Corbera.
• Dificultat: És una ruta llarga, amb algunes costes pronunciades. Desnivell total de 560 m. Durada: 4 hores
• Serveis: No en disposa
• Valors naturals: Boscos de pi roig. Pastures calcícoles. Cingleres. Fauna i Flora subalpina.
• Llocs d'interès: Santuari de Corbera, masia de l'Estany, font Salada.

Els rasos de Peguera retenen anomenada per l'estació d'esquí que hi va haver, en canvi, la seva condició de límit meridional de la vegetació alpina a Catalunya, raó per la qual és una de les serralades més interessants del pre-Pirineu, sembla que no hagi produït tant d'efecte. La seva flora i fauna és d'una riquesa rellevant i els seus paisatges són una bestreta perfecta del Pirineu.

Deixem els vehicles al santuari de Corbera, del s. XVII, l'edifici annex del qual fa de casa de colònies. Agafem la pista que baixa, que ha estat recentment acondicionada amb pòrtland. Deixarem un trencall a la dreta, el del GR que puja des d'Espinalbet. Marxem a través d'una pineda de pi roig per dirigir-nos cap el mas de l'Estany. Durant el trajecte podrem veure o sentir ocells típics d'aquests ambients com el pinsà comú, el cargolet, el bruel, el gaig, i també mallerengues, com ara l'emplomallada o la petita. El camí passarà pel coll de l'Oreller, on trobarem un encreuament de pistes. Agafarem la de l'esquerra i deixarem el GR abans mencionat que porta cap a Peguera. Tot seguit a la dreta trobarem una paret vertical que a l'hivern és visitada per ocells rupícoles. Arribarem als prats i pastures de la masia de l'Estany, on als voltants podrem detectar la piula dels arbres, espècie que als rasos ateny la màxima densitat de Catalunya, l'escorxador, el bitxac, el gratapalles, o la griva. A la dreta, més enllà de la masia, ens queda l'estany, un toll endorreic on s'hi poden trobar interessants espècies de flora aquàtica i amfibis. A l'esquerra ens queden els contraforts de la serra de les Arades i a la dreta la serra de Blancafort. Hem d'estar ben atents i esperar l'aparició de grans rapinyaires planejadors com el trencalòs, l'àguila daurada, la calçada o el voltor comú, o boscans com l'esparver. Per continuar el camí hem de deixar la pista principal a la dreta i continuar per una que mor a la canal de Tonedor. Ascendim per aquesta canal uns 40 metres fins enllaçar amb el camí que, en diagonal, ens portarà a l'extrem de la serra de les Arades, bé que és possible pujar per un sender que va per la canal fins el coll de Tonedor, i que passa per la font Salada. Tant si la pujada al capdamunt de la serra l'efectuem per una banda o per l'altra, és possible veure ocells rupícoles com ara les gralles de bec vermell, i segons l'època de l'any, el cercavores i el pela-roques. Si agafem la ruta que va en diagonal, passarem per un dipòsit d'aigua i seguirem per la carena de les Arades, entre boscos de pins i prats, on es donen espècies vegetals característiques d'alta muntanya i ocells com el pardal de bardissa, la piula dels arbres, la llucareta, trencapinyes o el còlit gris. Passem pel Serrat de les Estelles i arribem al Collet de la Canal del Tonedor, per on arriba el sender abans mencionat. Seguim per arribar a la bassa del Raset, on és possible trobar la granota roja o el tritó pirinenc. Aquí enllacem amb el PR C-73 que descendeix de tornada cap el santuari de Corbera. Etimològicament, Corbera prové de corb, ocell comú a l'indret.