Natura al Berguedà.

Rutes - Rutes - Riera de Navel

  • Accés: Des de Montmajor ens dirigim cap a els llogarrets de Vila-seca i Buida-sacs, seguim les marques blaves i blanques que haurem anat trobant pel camí i que menen a un mas anomenat Cal Fèlix, on deixarem el vehicle.
  • Dificultat: Cap d'especial, la pujada més forta es troba en l'ascens a St. Esteve del Pujol de Planes. Desnivell total de 105 m.
  • Durada: 3 hores Serveis: No en disposa
  • Valors naturals: Espai natural de la riera de Navel: bosc de ribera, canyissar, roureda mediterrània subhumida en regeneració.
  • Llocs d'interès: Església romànica de Sant Esteve del Pujol de Planes.

La riera de Navel i el seu entorn és d'una tranquil·litat especial. El caminant de seguida s'adona de l'extraordinari privilegi de transitar per un indret com aquest, tan realment allunyat dels enrenous i sorolls de les zones més poblades de Catalunya. Abans del devastador i dramàtic incendi de 1998, el paisatge era dominat per les pinedes de pi blanc i pinassa. Aquest ha propiciat, no obstant, la colonització d'interessants espècies d'ocells que cal destacar (còlit ros, merla roquera, trobat). Es d'esperar que a mesura que es vagi recuperant el bosc, aquestes espècies s'aniran fent rares a la zona.

Des de Cal Fèlix creuem un rierol, que desemboca a la riera de Navel, per una petita i estreta palanca. Continuem per la pista, a l'esquerra ens queda la riera, la riba de la qual està dominada per la bardissa amb sanguinyol, i de tant en tant, una bona franja de canyís. Si alcem la mirada potser veiem rapinyaires com l'àguila calçada o un falcó peregrí. Als arbres, bàsicament pollancres i salzes, fan niu espècies com l'oriol o el colltort, aquest últim aprofitant els forats vells de picot. Al marges de la riera, i a les parts més toves del camí, podrem identificar rastres de mamífers com ara genetes, mosteles i fagines. Puntualment és poden contemplar les acrobàcies d'algun blauet en l'intent de capturar algun barb cua-roig, un capgrós desprevingut o algun petit invertebrat. Al llarg del recorregut, podrem sentir diferents cants d'ocells, com el del cotoliu, la bosqueta vulgar, el rossinyol, el bruel i el de diferents tallarols. El camí ens portarà a un petit embassament, on a l'hivern no es estrany trobar corbs marins o ànecs coll-verds. Passat el pantà, a l'esquerra hi ha una pista que creua la riera. Agafarem la de la dreta, que puja la carena. Durant la pujada, pararem esment en la possible presència del còlit ros o la merla roquera, dues espècies que han aprofitat els canvis ecològics ocasionats pels incendis per colonitzar aquests territoris. Un cop arribats al capdamunt, trobarem l'esplendor i privilegiada ubicació de l'església romànica de Sant Esteve. Pels voltants de l'església, entre la vegetació esparsa i baixa potser veurem algun trobat. D'aquí, parteix un estret sender que ens portarà de nou a la pista per on hem vingut. Si el capvespre us agafa de tornada segurament sentireu algun tòtil, amb el seu cant tan similar al del xot, petit mussol que també hi és present; durant l'hivern potser sentireu l'imponent cant de duc.