Natura al Berguedà.

Rutes - Arbres monumentals - Els Pins de les Tres Branques

El Pi de les Tres Branques és indubtablement l'arbre més popular i venerat de Catalunya, esdevingut símbol identitari de la nació mercès a l'exaltació que va fer-ne Mossèn Cinto Verdaguer, per a qui les tres branques simbolitzaven la Santíssima Trinitat. El mateix Mossèn Cinto reclamà que se'l considerés símbol de la nació catalana, establint un paral·lelisme entre les tres branques i els països catalans (Illes Balears, València i Catalunya), en el poema Lo Pi de les Tres Branques, publicat el 1888 en el volum Pàtria, on Jaume I somia:

He somniat que era gran

i d'un bell país monarca,

d'un bell país com aqueix

entre el mar i la muntanya.

Com eix Pi meravellós

mon regne tindrà tres branques,

foren tres branques en un,

ma corona els coronava.

El propietari de l'arbre el va donar a la Unió Catalanista, i el dia 25 de setembre de 1904 es va celebrar al seu voltant la primera diada nacionalista. Des de principi de segle, la Diada Nacionalista al Pi de les Tres Branques es va celebrar cada any fins el 1924.

A finals dels anys 70 es va reinstaurar l'aplec anual al voltant de l'arbre, que se celebra a finals del mes de juliol, i que té un caràcter d'exaltació patriòtica i cultural. L'arbre presenta un perímetre considerable, un xic superior als 5 metres per sota de la enforcadura.

Va morir al llarg de la primera meitat del segle XX, i malgrat els actes vandàlics que ha sofert amb la intenció de fer-lo caure, es manté en peu, en part mercès al rodal de pedra que van construir-hi al voltant ja fa anys.

Curiosament, a uns 250 metres hi ha crescut un pi roig també de tres branques, conegut com el Pi Jove, que actualment ateny uns tres metres de perímetre i 19 metres d'alçada, i d'aspecte extraordinàriament al pi original, talment com si hagués crescut per a prendre el relleu al vell pi. Ambdós estan catalogats i protegits per la Generalitat de Catalunya com a arbres monumentals (Ordre de 20 d'octubre de 1987 DOGC 910, 4-11-97 ).

Com arribar-hi: Prenem al BV-4243 de Berga a Rasos de Peguera, al quilòmetre 4,9 trencarem a mà esquerra vers Castellar del Riu. Al cap d'aproximadament un quilòmetre, al mig del Pla de Campllong, trobarem el pi vell, a peu de carretera.