Natura al Berguedà.

Fauna - Mamífers - Llop (Canis lupus)

El llop ja formava part de la fauna de la comarca durant la darrera glaciació tal com mostren algunes restes a l'entorn de la cova del Toll (Moià, el Bages),que tindrien al voltant de 38.000 anys d'antiguitat. Al Berguedà, segons dades de l'època, consta que es devien extingir entorn dels anys 1860-1865. Per altra banda algunes dades indiquen que tot i que de forma testimonial hi devia ser present fins a principis del segle XX, doncs als anys 1920, es va fer la darrera captura a Port del Compte. L'extinció va ser forçada per dos factors: per una banda la persecució directa, doncs el llop representava el gran enemic natural dels pagesos i es recompensava qui aconseguia caçar-lo, amb l'ús d'armes de foc, llaços, paranys o verins. Per altra banda l'extinció total dels ungulats salvatges (cérvol i cabirol principalment) durant els segles XVIII, paral·lela a la desforestació, va fer que l'aliment fos més escàs de manera que el recurs principal el constituïren els ramats d'ovelles, cabres i vaques. Els atacs al bestiar motivaren la persecució per part de l'home fins arribar a l'extinció.